Econòmiques

Els inques eren especialistes en el treball de la pedra, ja que construïen pràcticament tot; edificis públics, temples, sistemes de regadiu, canals , fonts d’aigua i escultures, amb pedra o bé amb maons d’argila assecats al sol.  Els inques són famosos pels seus fascinants i laboriosos treballs en pedres de immenses dimensions, tallades com peces com grans trencaclosques  que encaixaven a la perfecció amb d'altres, per poder formar grans edificis o monuments, sense necessitat de ciment o fang per encaixar les pedres. Les peces estaven tan ben encaixades que entre una i l’altre no hi havia separacions. Però a les seves construccions hi mancaven finestres, de tal manera que la llum havia de entrar per la porta o per petits forats entre les pedres. 

​Es dedicaven principalment a l’agricultura, encara que la ramaderia també hi era present. La terra pertanyia a tota la comunitat  i distribuïda en ayllus (famílies extenses les quals es casaven entre elles). Els Sapa Inca atorgava una porció de la terra a cada ayllu, on ells podien conrear el que volguessin pel seu benefici. El principal producte que conreaven era la patata, però també altres tubercles com la mashua, l’olluco i l’oca. També conreaven blat de moro, que era considerat un aliment de prestigi, utilitzat en cerimònies i banquets, carbasses, tomàquets, cacauets i coto. A la ramaderia la llama era l’animal més comú, ja que és un animal típic i originari d’aquella zona.