top of page

CARACTERÍSTIQUES

Socials

 

L’imperi incaic estava format per més de 12 milions d’habitants, units per una mateixa llengua, el Quítxua encara que inicialment no tenien llengua original sinó diferents dialectes natius, però van acabar adoptant el Quítxua com a llengua oficial. Encara que no tenien escriptura van crear un sistema de càlcul per nusos anomenats Quipus. La seva capital era Cuzco  (melic en Quítxua), situada a la serralada dels Andes que era anomenada Melic del món pels seus habitants,  ja que els inques pensaven que  no existien mes civilitzacions fora de la seva. 

Els inques estaven organitzats per diferents classes socials, com a la majoria de civilitzacions. Les classes socials eren: L’inca (cap suprem o Sapa Inca), La noblesa militar i sacerdotal, els funcionaris (encarregats de mantenir l’estructura del imperi), la resta de la població ( també organitzats en diferents classes com ancians i caps de comunitat, comerciants, artesans i treballadors especialitzats i finalment els camperols)  i per últim els esclaus (serfs, la majoria capturats en campanyes militars).

Econòmiques

 

Els inques eren especialistes en el treball de la pedra, ja que construïen pràcticament tot; edificis públics, temples, sistemes de regadiu, canals , fonts d’aigua i escultures, amb pedra o bé amb maons d’argila assecats al sol.  Els inques són famosos pels seus fascinants i laboriosos treballs en pedres de immenses dimensions, tallades com peces com grans trencaclosques  que encaixaven a la perfecció amb d'altres, per poder formar grans edificis o monuments, sense necessitat de ciment o fang per encaixar les pedres. Les peces estaven tan ben encaixades que entre una i l’altre no hi havia separacions. Però a les seves construccions hi mancaven finestres, de tal manera que la llum havia de entrar per la porta o per petits forats entre les pedres. 

Es dedicaven principalment a l’agricultura, encara que la ramaderia també hi era present. La terra pertanyia a tota la comunitat  i distribuïda en ayllus (famílies extenses les quals es casaven entre elles). Els Sapa Inca atorgava una porció de la terra a cada ayllu, on ells podien conrear el que volguessin pel seu benefici. El principal producte que conreaven era la patata, però també altres tubercles com la mashua, l’olluco i l’oca. També conreaven blat de moro, que era considerat un aliment de prestigi, utilitzat en cerimònies i banquets, carbasses, tomàquets, cacauets i coto. A la ramaderia la llama era l’animal més comú, ja que és un animal típic i originari d’aquella zona.

Religioses

 

Els inques eren politeistes, i atorgaven un culte determinat a cada déu amb diferents cerimònies i rituals a cadascun. La seva religió girava a l’entorn d’una creença principal representada pel sol, Inti. Apart d’ Inti, hi havia d’altres com: Viracocha (creador del cel, la Terra i la humanitat), Mama Quilla (germana i esposa d'Inti, deesa de la Lluna), Llapa (déu del tro i la pluja), Pacha  Mama (deesa Mare Terra), Mama Cocha (deesa del Mar) i Mama Sara (deesa de l'agricultura). La religió determinava tota l’estructura política. A part dels déus també tenien com  divinitats els rius, llacs i plujes.
 

Cultures precolombines, 2012

  • vimeo
  • twitter
  • facebook
bottom of page